El Codi Tècnic d’edificació de 2006 incideix en el sector de l’aïllament tèrmic i acústic d’edificis. L’aïllament insuflat en habitatges habitats no requereix el compliment del CTE (codi tècnic d’edificació), tret que se sol·licitin ajudes o subvencions estatals, i en aquest cas s’haurà d’aplicar segons els requisits de cada comunitat autònoma. Ara bé, el codi CTE exigeix que totes les accions de rehabilitació en aïllament d’habitatges habitats millorin les solucions constructives d’aquest edifici i en cap cas les empitjorin.
El Document bàsic del Codi Tècnic d’Edificació (aprovat mitjançant RD 314/2006) és el DB HE i els complementaris DB HE1 I DB HE3
El Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, per part seva, aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis.
L’entrada en vigor de de el Codi Tècnic de l’Edificació suposa per al sector de l’aïllament la consideració obligatòria de mesures d’eficiència energètica en el projecte d’un edifici.
La primera de les mesures del CTE, dins de l’ordre lògic de realització d’un projecte és la “Exigència Bàsica HE 1: Limitació de la demanda d’energia” que diu: “Els edificis disposaran d’una envolupant de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per a aconseguir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i d’hivern, així com de les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotérmicos en aquests”.
A l’abril de 2006, l’Associació Nacional d’Industrials de Materials Aïllants (ANDIMA) i l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure actuacions encaminades a millorar l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica dels edificis de nova construcció i dels existents, així com de l’aïllament dels equips i xarxes de canonades de les instal·lacions de calefacció, climatització i producció d’aigua calenta sanitària.
Rehabilitar tèrmicament un edifici no és tan complicat ni tan car com en principi pugui semblar i té beneficis molt notables; i encara que no es planifiqui expressament, es pot pensar en la rehabilitació tèrmica sempre que s’hagi decidit escometre en l’edifici una obra de qualsevol altra naturalesa. Si cal rehabilitar, ha de fer-se amb criteris energètics. La raó és molt simple: a Espanya més de la meitat dels edificis estan construïts sense la protecció tèrmica adequada; és a dir, sense el necessari aïllament tèrmic.
