• Les parets exteriors han de tenir material aïllant dins la cambra d’aire que generalment es deixa a la paret.
• Els terres han de tenir també material aïllant, entre el forjat i el paviment.
• Sota les teulades inclinades, al terra, hi ha d’haver material aïllant.
• A les teulades horitzontals hi ha d’haver material aïllant: entre el forjat i el material impermeabilitzant si es tracta de terrats, i un material aïllant que no absorbeixi la humitat sinó es tracta de zones de pas.
• Les parets mitgeres, com les exteriors, també han de tenir material aïllant que a més repel·leixi la humitat.
• Totes les finestres han de tenir doble vidre.

Si ja l’ha comprada, pot actuar de la mateixa manera que s’ha explicat abans.

• Si hi ha zones d’humitat a les parets, cal aplicar-hi productes especials, com vernissos hidrorepel·lents o preparats específics per evitar que les taques d’humitat tornin a aparèixer.
• Sigui quina sigui la intervenció que es faci a la casa per millorar-ne l’aïllament, tant si són reformes estructurals com si són petites actuacions, el consum d’energia baixarà i l’estalvi econòmic es notarà de seguida.

Encara que aquests canvis puguin semblar cars, a la llarga resulten molt millor econòmicament que mantenir la casa o el local sense aïllar. Només amb el canvi de finestra senzilles a finestres de doble vidre, es pot estalviar un 20% de energia o de consum elèctric. Si, a més s’aïllen els terres i els sostres o teulades, l’estalvi pot pujar fins al 70% respecte de la despesa que tindria un local o una casa sense aïllar, especialment si es tracta d’un habitatge unifamiliar.

• Sí. Encara que es tracti d’una casa o un edifici antics, es poden fer una sèrie de canvis que permetin millorar-ne l’aïllament. Hi ha diferents tipus de canvis en funció de la inversió que es vulgui o es pugui fer. Per exemple, si es volen canviar els terres d’un habitatge o d’un local ja construïts, es pot aprofitar per aïllar-los tèrmicament col·locant el material aïllant sobre el forjat, de manera que el parquet, el gres o recobriment que s’hi vulgui posar quedi com a paviment flotant.
• També les teulades es poden modificar en aquest sentit: si són inclinades i l’espai que queda a sota no és habitable, es pot posar el material aïllant directament sobre el terra, sense fer cap obra.

• Estalvi econòmic: disminueix el consum d’energia tant per mantenir l’habitatge calent a l’hivern com per refrescar-lo a l’estiu ja que s’aconsegueix una millor temperatura de benestar sense tenir la calefacció ni l’aire a condicionat gaire alts. Els materials aïllants eviten que les parets i les finestres estiguin fredes a l’hivern, de manera que la temperatura que els ocupants de l’espai perceben resulta molt més agradable i uniforme encara que la calefacció no estigui gaire alta.
• Redueix la inversió: si es millora l’aïllament tèrmic, es pot instal·lar menys potència de calefacció i/o de refrigeració.
• Millora el confort de l’habitatge o el local: se suprimeix l’efecte de les parets fredes.
• Se suprimeix els fenòmens de condensació: amb això, s’evita la humitat tant a les parets com a les finestres, la qual cosa ajuda a disminuir la sensació de fred a l’hivern.

• L’aïllament tèrmic consisteix, bàsicament, a incorporar a les parets, als terres i als sostres i teulades dels habitatges materials que impedeixen el pas de la calor.
• És a dir, a l’estiu impedeixen que la calor entri dins la casa, i a l’hivern, impedeixen que la calor surti de la casa.
• Aquest aïllament s’aconsegueix amb materials com la cel·lulosa, la llana de roca, boles de poliestirè eps, fibra de fusta i d’altres.
• D’aquesta manera s’estalvia energia i es redueix el consum d’electricitat ja que, en no produir-se pèrdues, tan l’aire condicionat a l’estiu com la calefacció a l’hivern poden posar-se més baixos.