Solucions hidròfugues i no hidròfiles per a la seva façana
La llana de roca i la llana mineral són aïllaments que actuen com a barrera contra la humitat. Són solucions hidròfugues, no impermeabilitzen les façanes (són materials fibrosos i porosos) ni eviten filtracions, però són solucions no hidròfiles, o sigui, no tenen afinitat per l’aigua, i no higroscòpiques.
Tot i que existeixin filtracions o condensacions que generin grans quantitats d’aigua o humitat o vapor d’aigua, les llanes minerals o de roca no l’absorbiran, ni l’atrapessin de l’ambient en cap cas, ja que la seva classificació enfront de la humitat és <mu1 (és a dir en 1 m3 podran contenir menys 1 litre d’aigua), quantitat extremadament fàcil d’evaporar o eliminar pel material ràpidament.
Les llanes minerals
Les llanes minerals són productes d’origen mineral en l’elaboració del qual s’han usat minerals, o sigui, roques basàltiques en el cas de la llana de roca, i sorra de sílice en el cas de la llana mineral de vidre. Estan reconegudes internacionalment com a aïllants acústics, per la seva estructura flexible, i tèrmics, pel seu entrellaçat que manté immòbil l’aire, i a més són incombustibles, pel seu origen inorgànic.
Molts dels desperfectes que es produeixen en una construcció tenen la seva causa en l’acció nociva de la humitat. Quan la humitat s’introdueix en un edifici provoca diferents problemes com:
- Disminució de la protecció tèrmica
- Degradació dels materials
- Aparició de floridura i fongs, etc.
Si la teva façana genera condensacions i problemes d’humitat, incloent floridures, necessites materials amb característiques d’un bon comportament enfront de l’aigua; no són recomanables materials com la cel·lulosa o la fibra de fusta; els únics materials que garanteixen la qualitat de l’aïllament insuflat en aquests casos són la llana de roca i la llana mineral. Ocorre el mateix en els habitatges de climes molt humits o freds, amb zones muntanyenques o amb moltes precipitacions o alta humitat, com per exemple els Pirineus, cas en el qual també és recomanable aïllar la façana amb llanes minerals o llanes de roca.
Fins i tot també hem d’advertir que a Espanya moltes façanes amb cambra d’aire, de maó tipus cara vista o esquerdejat de ciment, són façanes no hidròfugues, per la qual cosa injectar materials amb capacitat d’absorbir humitat o similar és una bogeria i donarà molts problemes en el futur. L’opció per a ells és llana mineral (producte supafil) o llana de roca ( producte rockwool).
Les llanes minerals són hidròfugues i no hidròfiles. Hidròfil (del grec hydros “aigua”, i philia “amistat”) és el comportament de tota molècula que té afinitat per l’aigua. En una dissolució o col·loide, les partícules hidròfiles tendeixen a acostar-se i mantenir contacte amb l’aigua. Les molècules hidròfiles són al seu torn lipòfobes, és a dir, no tenen afinitat pels lípids o grasses i no es barregen amb elles
Llana de roca o esborra
La llana de roca és l’aïllament obtingut del procés de filat mitjançant l’escalfament de roques basàltiques volcàniques i mineral cuit, fins a aconseguir els 1500 graus centígrads; en estat líquid s’obtenen “fils”, que, en el seu estiratge i refredament, s’entrellacen obtenint llana de roca bruta. L’esborra és el material que utilitzem sense processar i és l’única versió o format per a insuflat. No es poden considerar naturals, ni un material reciclable, però el 95% de la matèria primera és natural (basalt)
Llana mineral
La llana mineral és l’aïllament obtingut del mineral sílice; en el cas de la llana mineral s’obté del reciclatge de vidre (sílice transformat), escalfant fins a 1600 graus centígrads; en estat líquid s’obtenen fils-fibres, que s’entrellacen obtenint la llana mineral a granel o esborra. L’esborra és el material que utilitzem sense processar i és l’única versió o format parell insuflat. No es pot considerar un material natural, però sí reciclable i respectuós amb el medi ambient.
